Sortim a La Vanguardia



4t Concurs de fotos de viatge de La Tralla!

 

Com cada any pots participar en aquest concurs que l'únic que pretén és compartir les experiències de tots en un entorn com la llibreria.

Per fer-ho has d'enviar-nos una foto, la que més t'agradi del teu viatge, al correu electrònic concurs@latralla.cat abans del 30 de setembre de 2012, i indicar-nos el lloc de la fotografia, un títol, el teu nom i cognoms i un telèfon de contacte.

Les 6 millors fotografies seran premiades amb un pack de vuit guies turístiques de Cossetània Edicions.

Anunciarem els guanyadors el proper 15 d’octubre, i a partir del novembre exposarem totes les fotografies a la llibreria i al blog.

Col·labora: Biblioteca de Taradell i Cossetània Edicions

In memoriam

W I L L I A M   F A U L K N E R    (25/09/1897 - 06/07/1962)

 

Converses amb Teresa Forcades

Entrevistadora / autora: Eulàlia Tort

Sinopsi

El lector s'endinsarà en les principals fites de la biografia de Teresa Forcades de la mà d'unes entrevistes fetes en profunditat i rigoroses i podrà conèixer més a fons qui és i què pensa sobre una gran diversitat de temes: de la vivència religiosa a la indústria farmacèutica, de la necessària renovació de l'església a l'excés de medicació a les nostres vides.
També hi trobareu la seva visió sobre el paper de les dones, una crítica del model de societat que estem construint i reflexions sobre medicina i salut. Incorporem un parell d'articles  i una antologia de textos de la Bíblia.

Publica: Edicions DAU: AQUÍ! la seva web, on trobareu més inforamció i podreu llegir, en exclusiva, un tast del llibre esmentat.



V I C

Hergé & Tintín

Avui es compleixen 105 anys del naixement de Georges Prosper Remi, o el que es el mateix, Hergé.

Hem trobat aquest fantàstic blog, d’un amic anònim, que li ret el seu particular homenatge:

Aquí!

NEO

NEO : Aquí teniu aquest link, on hi trobareu informació de les dues primeres novel·les publicades pel nou segell editorial de Plataforma. Dues novel·les juvenils que volen desmarcar-se d'aquelles vampíriques, gòtiques i romàntiques que estan tant de moda entre el jovent.

A disfrutar-les!

Doctor honoris causa

Cultura
Redacció Osona.com

Emili Teixidor ja és oficialment el primer doctor honoris causa de la UVic. Foto: Adrià Costa

La Universitat de Vic (UVic) ha investit aquest dijous com a doctor honoris causa l'escriptor i pedagog Emili Teixidor i Viladecàs. L'emotiva cerimònia s'ha desenvolupat a l'Aula Magna, plena de gom a gom. Teixidor ha estat acompanyat per membres de la comunitat universitària, familiars i amics com la productora de cinema Isona Passola, l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall o la ninotaire Pilarín Bayés.

En el seu discurs d'acceptació, Teixidor ha assenyalat que "en un món cada dia més globalitzat, perquè tingui sentit, el model necessita ser repensat de soca-rel per les humanitats". El primer rector de la UVic, Ricard Torrents, ha pronunciat la laudatio, el text d'elogi preceptiu de la cerimònia. És la primera vegada que la UVic concedeix doctor honoris causa.

Any Dickens

UN PETIT RACÓ PER NO OBLIDAR AQUEST GRAN ESCRIPTOR ANGLÈS

I LES SEVES EXCEL·LENTS NOVEL·LES

( 5% descompte durant el febrer) 

CHARLES DICKENS (1812 - 1870)

Rimbaud, de Graham Robb

 

Arthur Rimbaud no pot passar per alt a ningú que li agradi la literatura, perquè “Rimbe” (tal com li deia el seu amic Verlaine) és un dels grans poetes mundials. Era un geni prodigiós, que gairebé havia calculat la seva vida al detall, era un pidolaire, un homenet farsant capaç de dir frases tant desconcertants i analitzades com “Je est un autre”, amb els mils de polls que rondaven pel seu cabell greixós i la seva roba bruta; capaç de malbaratar un matrimoni a favor de la poesia, o escriure, amb només 19 anys, tot el que volia dir i permetre’s el luxe de no agafar mai més una ploma i posar-se a FER poesia. Arthur Rimbaud va néixer a Charleville l’any 1854 i va morir a Marsella l’any 1891. Del matrimoni Frédéric – Vitalie ell era el segon fill i de petit ja s’augurava un futur de geni.

Charleville aviat li va quedar petita, i va fer els possibles per anar-se’n rapidament a París. Les primeres setmanes parisenques tothom estava encantat amb ell i els seus poemes prodigi, però la bona relació amb la ciutat no duraria massa. Allà la relació amb el poeta Verlaine, banyada sempre amb absenta!, relació d’estira i arronsa, va poder viure i beure dels parnasians, va crear una de les obres pioneres del simbolisme modern, una descripció de la relació amb Verlaine, drôle de ménage (parella infernal), ... i es va aficionar a l’haxís i a l’absenta (com ja he dit), a més d’enviar el seu company poeta a la presó (també s’ha de dir que aquest, ebri, li va disparar a la mà).

La seva vida posterior ja no fou la de poeta, abandonant la vida erràtica que havia portat i optant per una vida amb un treball estable. Alguns especulen que volia ser ric per dedicar-se plenament a la literatura i no passar misèries econòmiques. Va viatjar per Europa, gairebé sempre a peu, després a Xipre i d’allà al Yemen on va viure un temps amb una noia abisinia. Va treballar de traficant d’armes, però un carcioma al genoll esquerra el va fer tornar a França. Dies més tard li van emputar la cama, i encara alguns dies més tard, a l’edat de 37 anys i el 10 de novembre del 1891, va morir a Marsella.

Tot aquesta vida està explicada al detall en aquest llibre, analitzant cada etapa, refutant les biografies rimbaudianes anteriors, analitzant també alguns dels seus poemes i les nombroses cartes que el poeta escrivia a familiars i amics, enemics i companys. Una genial biografia mereixedora dels premis Whitbread de biografia i el premi Heinemann de la Royal Society of Literature.

Llibres recomanables

Per a tots aquells que els hi interessi la literatura i faci temps que no llegeixen res digne de ser destacat. Unes recomanacions que l’admirable escriptor argentí Jorge Luís Borges em va remetre per carta (què més haguera volgut).

Les recomanacions de Borges: Julio Cortázar, Cuentos. Franz Kafka, América i relatos breves. Chesterton, La carta azul y otros cuentos. Dino Buzzati, El desierto de los tártaros. Hernik Ibsen, Peer Gynt i Hedda Glaber. Eça de Queiroz, El mandarín. André Gide, Los monederos falsos. Herbert George Wells, La máquina del tiempo i El hombre invisible. Fiodor Dostoievski, Los demonios. Herman Melville, Benito Cereno i Billy Budd i Bartleby, el escribiente. Joseph Conrad, El corazón de las tinieblas i Con la soga al cuello. Herman Hesse, El juego de los abalorios. Gustave Flaubert, Las tentaciones de San Antonio. Marcel Schwob, Vidas imaginarias. Sören Kierkegaard, Temor i temblor. Rudyard Kipling, Relatos. William Beckford, Vathek. Thomas de Quincey, Los últimos días de Emmanuel Kant y otros escritos. Robert Louis Stevenson, Las nuevas noches árabes i Markheim. ?, Poema de Gilgamesh. Edgar Allan Poe, Cuentos. Voltaire, Cuentos.

Charles Dickens

L’any que encara hem d’encetar serà, entre altres coses, l’any Dickens. Charles John Huffan Dickens va néixer l’any 1812 i va morir l’any 1870. Així doncs, concretament el 7 de febrer del 2012, es compleix 200 anys del seu naixement.

Dickens és un escriptoràs, el més gran, diríem nosaltres, de l’era victoriana. No vomitarem aquí i ara tota la seva biografia o detalls interessants o insignificants de la mateixa. Us volem recordar les seves novel·les més llegides (algunes d’elles publicades inicialment per entregues) i que durant l’any vinent anirem desgranant, o intentarem fer-ho, des d’aquest bloc.

Els papers pòstums del club Pickwick – 1836/1837

Oliver Twist – 1837/1839

David Cooperfield – 1849/1850

Temps dificils – 1854

I per acabar us deixem amb un enllaç del conegut ‘Conte de Nadal’, adient per aquestes dates. Conte de Nadal, de Dickens

Els treballadors de la llibreria i papereria de La Tralla de Vic i Ripoll us desitgen un bon Nadal, a tothom.

Sobre llibres

La notícia a la qual faig referència va aparèixer els diaris de fa uns quants anys.

Hi ha llibres iogurt, n’hi ha que són ampolles de llet, fins i tot Coca Cola. En qualsevol dels tres casos i d’altres, avui en dia la gran majoria dels llibres tenen data de caducitat. Es treuen el mercat i al cap de tres mesos ningú se’n recorda, després la roda torna a començar: altre vegada torna a haver-hi productes làctics (o altres) que al cap de tres mesos tornen a caducar i així fins a l’infinit. El problema de tot plegat som nosaltres, insensats, i la nostra fixació que s’ha de publicar, que no només hem d’escriure un llibre sinó que a més l’hem de publicar. Aquest afany desequilibrat està matant la bona literatura, l’està minant per dins, tens l’enemic a casa! Diria que d’aquest tema ja me’n he fet ressò en més d’una ocasió, perdoneu-me, la meva memòria també te data de caducitat.

Podria donar noms d’aquests llibres, noms, cognoms i el que fes falta, però per no ofendre a aquells que es creuen escriptors pel sol fet de publicar anyalment algunes novel·les, em limitaré a repassar una notícia d’índole flagrant, d’aquelles que em treuen de polleguera i no tinc més remei que fer-hi esment. Diu així, el titular: Una minoritària revista d'internet causa furor amb un estrany projecte de biografies condensades en sis vocables. Hi ha gent que li costa escriure, però què son 6 paraules? Tothom pot escriure sis paraules, tant és així que la pàgina web d’aquesta revista en pocs dies va estar a punt de col·lapsar-se de tantes mini biografies que hi arribaven. Evidentment, ells, ni tristos ni peresosos, han recopilat algunes d’aquestes biografies (per dir-ne d’alguna manera) i n’han editat un llibre, un fenomen editorial als Estats Units on aquesta publicació va assolir el cim dels llibres més venuts.

Hi ha perles literàries (es nota la mala baba que em produeix?) que no tenen desperdici. Aquí n’extrec alguns exemples: "La mare va tornar. ¡Reconciliació! Càncer"; "Van trucar. Vaig contestar. Número equivocat" i també "A la setena paraula, va descansar".

Senyors, no cal dir res més. Cadascú que s'ho agafi com vulgui. Mireu, sabeu què, la meva biografia: Escric, la resta m’és superflu.