UN PETIT RACÓ PER NO OBLIDAR AQUEST GRAN ESCRIPTOR ANGLÈS
I LES SEVES EXCEL·LENTS NOVEL·LES
( 5% descompte durant el febrer)
CHARLES DICKENS (1812 - 1870)
10/02/2012
03/02/2012
09/01/2012
Rimbaud, de Graham Robb
Charleville aviat li va quedar petita, i va fer els possibles per anar-se’n rapidament a París. Les primeres setmanes parisenques tothom estava encantat amb ell i els seus poemes prodigi, però la bona relació amb la ciutat no duraria massa. Allà la relació amb el poeta Verlaine, banyada sempre amb absenta!, relació d’estira i arronsa, va poder viure i beure dels parnasians, va crear una de les obres pioneres del simbolisme modern, una descripció de la relació amb Verlaine, drôle de ménage (parella infernal), ... i es va aficionar a l’haxís i a l’absenta (com ja he dit), a més d’enviar el seu company poeta a la presó (també s’ha de dir que aquest, ebri, li va disparar a la mà).
La seva vida posterior ja no fou la de poeta, abandonant la vida erràtica que havia portat i optant per una vida amb un treball estable. Alguns especulen que volia ser ric per dedicar-se plenament a la literatura i no passar misèries econòmiques. Va viatjar per Europa, gairebé sempre a peu, després a Xipre i d’allà al Yemen on va viure un temps amb una noia abisinia. Va treballar de traficant d’armes, però un carcioma al genoll esquerra el va fer tornar a França. Dies més tard li van emputar la cama, i encara alguns dies més tard, a l’edat de 37 anys i el 10 de novembre del 1891, va morir a Marsella.
Tot aquesta vida està explicada al detall en aquest llibre, analitzant cada etapa, refutant les biografies rimbaudianes anteriors, analitzant també alguns dels seus poemes i les nombroses cartes que el poeta escrivia a familiars i amics, enemics i companys. Una genial biografia mereixedora dels premis Whitbread de biografia i el premi Heinemann de la Royal Society of Literature.
02/01/2012
Llibres recomanables
Per a tots aquells que els hi interessi la literatura i faci temps que no llegeixen res digne de ser destacat. Unes recomanacions que l’admirable escriptor argentí Jorge Luís Borges em va remetre per carta (què més haguera volgut).
Les recomanacions de Borges: Julio Cortázar, Cuentos. Franz Kafka, América i relatos breves. Chesterton, La carta azul y otros cuentos. Dino Buzzati, El desierto de los tártaros. Hernik Ibsen, Peer Gynt i Hedda Glaber. Eça de Queiroz, El mandarín. André Gide, Los monederos falsos. Herbert George Wells, La máquina del tiempo i El hombre invisible. Fiodor Dostoievski, Los demonios. Herman Melville, Benito Cereno i Billy Budd i Bartleby, el escribiente. Joseph Conrad, El corazón de las tinieblas i Con la soga al cuello. Herman Hesse, El juego de los abalorios. Gustave Flaubert, Las tentaciones de San Antonio. Marcel Schwob, Vidas imaginarias. Sören Kierkegaard, Temor i temblor. Rudyard Kipling, Relatos. William Beckford, Vathek. Thomas de Quincey, Los últimos días de Emmanuel Kant y otros escritos. Robert Louis Stevenson, Las nuevas noches árabes i Markheim. ?, Poema de Gilgamesh. Edgar Allan Poe, Cuentos. Voltaire, Cuentos.
22/12/2011
Charles Dickens
L’any que encara hem d’encetar serà, entre altres coses, l’any Dickens. Charles John Huffan Dickens va néixer l’any 1812 i va morir l’any 1870. Així doncs, concretament el 7 de febrer del 2012, es compleix 200 anys del seu naixement.
Dickens és un escriptoràs, el més gran, diríem nosaltres, de l’era victoriana. No vomitarem aquí i ara tota la seva biografia o detalls interessants o insignificants de la mateixa. Us volem recordar les seves novel·les més llegides (algunes d’elles publicades inicialment per entregues) i que durant l’any vinent anirem desgranant, o intentarem fer-ho, des d’aquest bloc.
Els papers pòstums del club Pickwick – 1836/1837
Oliver Twist – 1837/1839
David Cooperfield – 1849/1850
Temps dificils – 1854
I per acabar us deixem amb un enllaç del conegut ‘Conte de Nadal’, adient per aquestes dates. Conte de Nadal, de Dickens
Els treballadors de la llibreria i papereria de La Tralla de Vic i Ripoll us desitgen un bon Nadal, a tothom.
16/12/2011
Sobre llibres
La notícia a la qual faig referència va aparèixer els diaris de fa uns quants anys.
Hi ha llibres iogurt, n’hi ha que són ampolles de llet, fins i tot Coca Cola. En qualsevol dels tres casos i d’altres, avui en dia la gran majoria dels llibres tenen data de caducitat. Es treuen el mercat i al cap de tres mesos ningú se’n recorda, després la roda torna a començar: altre vegada torna a haver-hi productes làctics (o altres) que al cap de tres mesos tornen a caducar i així fins a l’infinit. El problema de tot plegat som nosaltres, insensats, i la nostra fixació que s’ha de publicar, que no només hem d’escriure un llibre sinó que a més l’hem de publicar. Aquest afany desequilibrat està matant la bona literatura, l’està minant per dins, tens l’enemic a casa! Diria que d’aquest tema ja me’n he fet ressò en més d’una ocasió, perdoneu-me, la meva memòria també te data de caducitat.
Podria donar noms d’aquests llibres, noms, cognoms i el que fes falta, però per no ofendre a aquells que es creuen escriptors pel sol fet de publicar anyalment algunes novel·les, em limitaré a repassar una notícia d’índole flagrant, d’aquelles que em treuen de polleguera i no tinc més remei que fer-hi esment. Diu així, el titular: Una minoritària revista d'internet causa furor amb un estrany projecte de biografies condensades en sis vocables. Hi ha gent que li costa escriure, però què son 6 paraules? Tothom pot escriure sis paraules, tant és així que la pàgina web d’aquesta revista en pocs dies va estar a punt de col·lapsar-se de tantes mini biografies que hi arribaven. Evidentment, ells, ni tristos ni peresosos, han recopilat algunes d’aquestes biografies (per dir-ne d’alguna manera) i n’han editat un llibre, un fenomen editorial als Estats Units on aquesta publicació va assolir el cim dels llibres més venuts.
Hi ha perles literàries (es nota la mala baba que em produeix?) que no tenen desperdici. Aquí n’extrec alguns exemples: "La mare va tornar. ¡Reconciliació! Càncer"; "Van trucar. Vaig contestar. Número equivocat" i també "A la setena paraula, va descansar".
Senyors, no cal dir res més. Cadascú que s'ho agafi com vulgui. Mireu, sabeu què, la meva biografia: Escric, la resta m’és superflu.
12/12/2011
Qüestionari al client habitual: Xavier Ballús Ricart
Llicenciat en Filolgia i Teoria de la Literatura a la UB. Professor de literatura. Escric un bloc amb molt poca disciplina www.xavierbari.blogspot.com.
La Tralla de Vic va néixer el 23 d’abril del 1976. Recorda la primera vegada que va entrar en aquesta llibreria?
La llibreria i jo tenim gairebé la mateixa edat, per tant, és normal que no recordi quan vaig entrar per primera vegada. Havia de ser molt petit i acompanyat dels meus pares. A més, la botiga de la mare estava davant per davant de la llibreria.
El que sí recordo és la secció infantil sota l’altell i els sofàs on fullejàvem els llibres abans d’escollir el que ens aportaríem a casa.
Què li agrada especialment d’aquest lloc?
Els llibres, naturalment. Els llibres i una sensació de sortir del trànsit de gent del mercat dels dissabtes per entrar a la llibreria com si fos un refugi i una justificació suficient per anar a la plaça.
Alguna anècdota agradable en aquestes quatre parets?
La sensació de reconfort quan trobes la peça cobejada. Tots els lectors saben de què parlo. A vegades n’hi ha prou amb una ressenya de confiança, un títol que ha sortit en una conversa -i que hem simulat haver llegit- o vagues noticies sobre la data de publicació d’un nou llibre d’un autor singularment apreciat. N’hi ha prou per desfermar una ansietat terrible i magnífica. Una ansietat que no s’apaivaga si no és amb el llibre a les mans, talment com si t’hi anés la vida.
Quina secció acostuma a freqüentar?
Totes les seccions de literatura i assaig.
Una bona raó per entrar a La Tralla de Vic?
Els llibres i una xerrada amb en Ferran, l’altre Faulknerià impenitent i intolerant dels rodals.
I una bona raó per llegir?
Aquesta pregunta és obligada i, per altra banda, caldria un assaig per respondre-la. Així que us emplaço a la lectura del darrer llibre del meu mestre Jordi Llovet, Adéu a la Universitat. Per part meva i obligat a ser breu, tant sols afegiré que l’escriptura i la lectura són el fonament sobre el que s’edifica la cultura occidental. Si no llegim, ja podem mirar que no entendrem res. La literatura –en el sentit extensiu del terme- és alhora un problema i un plaer. Un problema perquè planteja preguntes i un plaer perquè tots els pobles de la terra s’expliquen histories com a font d’entreteniment. El curiós del cas és com es troben aquests dos pols: llegim per gaudir problematitzant-nos.
Imagini’s que ara mateix hi ha un gran incendi. Quin llibre salvaria?
Com que la pregunta té trampa, la resposta també. Salvaria la Bíblia i Homer.....així en vint-i-cinc segles hauríem recuperat tota la literatura perduda.
I ara que ho veig, aquesta resposta contesta molt millor la pregunta anterior que no pas la “parrafada” que us he fet.
El primer llibre que recorda haver llegit a la seva vida?
Jo no era gaire lector de petit. Mai em va interessar la literatura infantil i juvenil. Vaig començar a llegir quan ja era prou alt per arribar a la lleixa de dalt de la prestatgeria on hi havia els llibres pels grans. I els primer que vaig llegir amb fascinació va ser el Quadern gris i Notes per un diari. Òbviament, no vaig entendre gairebé res, però vaig tenir consciencia que allò era quelcom estrany que no s’assemblava a res que jo conegués i em donava accés a un saber que no es trobava a cap altre lloc.
M’agradaria afegir que aquesta és una perspectiva que hauria de ser molt més rellevant per als pedagogs que no pas els famosos “hàbits lectors”.
Un llibre que donaria en herència al seu fill?
Una altra pregunta que no es pot contestar. Així que li llegaria “La biblioteca de Babel” de Borges, amb una dedicatòria: suaviter in modo, fortiter in res [suau en les maneres, fort en les conviccions]. Cita que apareix recurrentment en les “Cartas a su hijo” de Lord Chesterfield i que crec que és de Ciceró.
La seva paraula preferida?
No sabria dir quina és la meva paraula preferida. Però proposo educar l’oïda musical dels joves amb uns simples exercicis escolars basats en discriminar paraules harmonioses de paraules amb mala sonoritat. Crec que no hauríem de donar el títol de la ESO sense que es superi aquesta prova amb una certa solvència estètica.
Quin escriptor li agradaria conèixer?
Dubto entre el fantasma de Flaubert i el de Conrad. Amb el primer crec que ens entendríem en el diagnòstic dels mals que pateix l’actual democràcia de masses, de la que ell ja abominava en la seva fase inicial. Tant sols cal pensar en el càustic, divertidíssim i inacabat “Diccionari dels tòpics” del que “Bouvard i Pécuchet” havia de ser preàmbul.
I Conrad perquè la seva literatura conté sempre un element de relat oral amb un valor primigeni. Potser es podria observar com la literatura brolla de la conversa. Amb Conrad, un sempre té la sensació que un parent llunyà -que ha experimentat el costat fosc- torna a casa, de manera provisional, per explicar-nos les seves aventures.
Quin és el pecat que ens perdona?
El pecat que us dispenso és, molt a desgrat, que no sempre tingueu el llibre que vull en cada moment.
Volem millorar la llibreria, la papereria i l’atenció als nostres clients. Ajudi’ns si us plau, dues coses que canviaria per millorar-nos.
Això ho tinc. Caldria recuperar els cendrers disposats entre les taules dels llibres i substituir en Ferran per estudiants d’humanitats vestides amb faldilles sastre de color negra i ulleres de pasta del mateix color. Naturalment, haurien d’estar disposades –com ell- a llegir l’Ulisses en una setmana i enfrontar-se a Lezama Lima just a continuació i sense descans.
S’emportarà algun llibre avui?
M’emporto la traducció del Mira de l’Odissea, Sobre la brevetat de la vida de Sèneca i El mapa i el territori, de Houllebecq, per regalar a una Imma pel seu sant.
La Tralla de Vic va néixer el 23 d’abril del 1976. Recorda la primera vegada que va entrar en aquesta llibreria?
La llibreria i jo tenim gairebé la mateixa edat, per tant, és normal que no recordi quan vaig entrar per primera vegada. Havia de ser molt petit i acompanyat dels meus pares. A més, la botiga de la mare estava davant per davant de la llibreria.
El que sí recordo és la secció infantil sota l’altell i els sofàs on fullejàvem els llibres abans d’escollir el que ens aportaríem a casa.
Què li agrada especialment d’aquest lloc?
Els llibres, naturalment. Els llibres i una sensació de sortir del trànsit de gent del mercat dels dissabtes per entrar a la llibreria com si fos un refugi i una justificació suficient per anar a la plaça.
Alguna anècdota agradable en aquestes quatre parets?
La sensació de reconfort quan trobes la peça cobejada. Tots els lectors saben de què parlo. A vegades n’hi ha prou amb una ressenya de confiança, un títol que ha sortit en una conversa -i que hem simulat haver llegit- o vagues noticies sobre la data de publicació d’un nou llibre d’un autor singularment apreciat. N’hi ha prou per desfermar una ansietat terrible i magnífica. Una ansietat que no s’apaivaga si no és amb el llibre a les mans, talment com si t’hi anés la vida.
Quina secció acostuma a freqüentar?
Totes les seccions de literatura i assaig.
Una bona raó per entrar a La Tralla de Vic?
Els llibres i una xerrada amb en Ferran, l’altre Faulknerià impenitent i intolerant dels rodals.
I una bona raó per llegir?
Aquesta pregunta és obligada i, per altra banda, caldria un assaig per respondre-la. Així que us emplaço a la lectura del darrer llibre del meu mestre Jordi Llovet, Adéu a la Universitat. Per part meva i obligat a ser breu, tant sols afegiré que l’escriptura i la lectura són el fonament sobre el que s’edifica la cultura occidental. Si no llegim, ja podem mirar que no entendrem res. La literatura –en el sentit extensiu del terme- és alhora un problema i un plaer. Un problema perquè planteja preguntes i un plaer perquè tots els pobles de la terra s’expliquen histories com a font d’entreteniment. El curiós del cas és com es troben aquests dos pols: llegim per gaudir problematitzant-nos.
Imagini’s que ara mateix hi ha un gran incendi. Quin llibre salvaria?
Com que la pregunta té trampa, la resposta també. Salvaria la Bíblia i Homer.....així en vint-i-cinc segles hauríem recuperat tota la literatura perduda.
I ara que ho veig, aquesta resposta contesta molt millor la pregunta anterior que no pas la “parrafada” que us he fet.
El primer llibre que recorda haver llegit a la seva vida?
Jo no era gaire lector de petit. Mai em va interessar la literatura infantil i juvenil. Vaig començar a llegir quan ja era prou alt per arribar a la lleixa de dalt de la prestatgeria on hi havia els llibres pels grans. I els primer que vaig llegir amb fascinació va ser el Quadern gris i Notes per un diari. Òbviament, no vaig entendre gairebé res, però vaig tenir consciencia que allò era quelcom estrany que no s’assemblava a res que jo conegués i em donava accés a un saber que no es trobava a cap altre lloc.
M’agradaria afegir que aquesta és una perspectiva que hauria de ser molt més rellevant per als pedagogs que no pas els famosos “hàbits lectors”.
Un llibre que donaria en herència al seu fill?
Una altra pregunta que no es pot contestar. Així que li llegaria “La biblioteca de Babel” de Borges, amb una dedicatòria: suaviter in modo, fortiter in res [suau en les maneres, fort en les conviccions]. Cita que apareix recurrentment en les “Cartas a su hijo” de Lord Chesterfield i que crec que és de Ciceró.
La seva paraula preferida?
No sabria dir quina és la meva paraula preferida. Però proposo educar l’oïda musical dels joves amb uns simples exercicis escolars basats en discriminar paraules harmonioses de paraules amb mala sonoritat. Crec que no hauríem de donar el títol de la ESO sense que es superi aquesta prova amb una certa solvència estètica.
Quin escriptor li agradaria conèixer?
Dubto entre el fantasma de Flaubert i el de Conrad. Amb el primer crec que ens entendríem en el diagnòstic dels mals que pateix l’actual democràcia de masses, de la que ell ja abominava en la seva fase inicial. Tant sols cal pensar en el càustic, divertidíssim i inacabat “Diccionari dels tòpics” del que “Bouvard i Pécuchet” havia de ser preàmbul.
I Conrad perquè la seva literatura conté sempre un element de relat oral amb un valor primigeni. Potser es podria observar com la literatura brolla de la conversa. Amb Conrad, un sempre té la sensació que un parent llunyà -que ha experimentat el costat fosc- torna a casa, de manera provisional, per explicar-nos les seves aventures.
Quin és el pecat que ens perdona?
El pecat que us dispenso és, molt a desgrat, que no sempre tingueu el llibre que vull en cada moment.
Volem millorar la llibreria, la papereria i l’atenció als nostres clients. Ajudi’ns si us plau, dues coses que canviaria per millorar-nos.
Això ho tinc. Caldria recuperar els cendrers disposats entre les taules dels llibres i substituir en Ferran per estudiants d’humanitats vestides amb faldilles sastre de color negra i ulleres de pasta del mateix color. Naturalment, haurien d’estar disposades –com ell- a llegir l’Ulisses en una setmana i enfrontar-se a Lezama Lima just a continuació i sense descans.
S’emportarà algun llibre avui?
M’emporto la traducció del Mira de l’Odissea, Sobre la brevetat de la vida de Sèneca i El mapa i el territori, de Houllebecq, per regalar a una Imma pel seu sant.
01/12/2011
28/11/2011
"El llibre dels gegants de la ciutat" d'Amadeu Carbó
Amadeu Carbó presenta "El llibre dels gegants de la ciutat"
publicat per l'Ajuntament de Barcelona
DIJOUS 1 de desembre a les 20.00 hores
a La Tralla de Vic.
24/11/2011
21/11/2011
Aquesta setmana
de Jordi de San Eugenio Vela
DIMARTS 22 de novembre a les 19.00 hores
a La Tralla de Vic
Presentarà l’acte Xavier Ginesta, periodista i professor de la UVic.
i
Presentarà l’acte Xavier Ginesta, periodista i professor de la UVic.
i
Presentació del llibre "Viatgeres i escriptores"
de Pilar Godayol, publicat per Eumo.
DIJOUS 24 de novembre a les 20.00 hores
de Pilar Godayol, publicat per Eumo.
DIJOUS 24 de novembre a les 20.00 hores
a La Tralla de Vic
A la presentació intervindran la mateixa autora,
A la presentació intervindran la mateixa autora,
la directora de la col·lecció, Francesca Bartrina,
i la professora Maica Bernal.
La directora d'Eumo, Montse Ayats, obrirà i tancarà l'acte.
I la Noemí Morral llegirà fragments de l'obra.
i la professora Maica Bernal.
La directora d'Eumo, Montse Ayats, obrirà i tancarà l'acte.
I la Noemí Morral llegirà fragments de l'obra.
05/11/2011
28/10/2011
20/10/2011
"Xenofòbia a Catalunya" de Xavier Rius
Presentació a càrrec de Josep Comajoan
DIVENDRES 28 d'octubre a les 20.00 hores
a La Tralla de Vic
15/10/2011
3r concurs La Tralla de fotos de viatge
1r premi
ANNA MIRALPEIX LLOBET
2n premi
JOAN POU GRAU
3r premi
CARLES VIÑAS GRÀCIA
4t premi
MARÇAL CASTELLS ROVIRA
FELICITATS ALS PARTICIPANTS!
Totes les fotografies presentades estan exposades a la llibreria
Si no les podeu venir a veure són AQUÍ
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
